La civilització egípcia es va desenvolupar al llarg del curs del riu Nil i les seves ribes, entre Alexandria i Abu Simbel, i va durar des de 2.800aC a l'any 30aC. Va ser una civilització imperial dividida en quatre grans fases, tres de les quals d'expansió i una de decadència. Egipte va ser conquerida i dominada per l'Imperi Romà i això va portar la seva desintegració total i definitiva.
La seva societat egípcia era una societat de classes en forma de piràmide, en la qual els estaments i poders privilegiats es trobaven als nivells superiors, mentre que els ciutadans de peu, sense poder i els esclaus es trobaven als nivells inferiors. La religió egípcia era politeïsta, és a dir, creia en més d'un Déu. Cada Déu simbolitzava alguna cosa de la terra i alguns d'ells eren Ra (representava el Sol i era la principal divinitat), Anubis (déu de la necròpolis i la vida després la mort), Osiris (déu dels difunts i del món subterrani) o Amón (déu de l'Imperi). El faraó representava la divinitat a la terra i era considerat l'ésser superior dels egipcis, concentrava el poder de l'Imperi. Dos faraons importants van ser Cleopatra o Tutankamon. La cultura egípcia i el seu art es basaven fonamentalment en la decoració de monuments i la construcció d'aquests. Grans estructures com les piràmides o l'esfinx van ser construïdes per ells. Els egipcis tenien també la seva pròpia escriptura, en forma de jeroglífics, que van aconseguir ser desxifrats gràcies a la pedra Rossetta.
La major expressió de cultura egípcia van ser clarament les piràmides. Aquestes grans construccions, de forma piramidal (tal com indica el nom) tenien la funció de monument funerari, doncs al seu interior s'hi enterraven els faraons, ja embalsamats, dins de grans sarcòfags i amb les seves joies i riqueses. Un exemple d'això fou el faraó Tutankamon, la tomba del qual va ser descoberta el 1922 i que va portar unes estranyes conseqüències als seus descobridors, tots van morir en circumstàncies inexplicables al cap de pocs anys.
