EL MANGA I L'ANIME

EL MANGA

El manga és el nom amb el qual es fa referència a les petites historietes dibuixades a mà que formen part de la cultura japonesa. A la resta del món són les que fan referència als dibuixos animats, llibres o còmics d’origen japonès i hi estan estretament relacionats.

El manga està representat per una gran varietat de gèneres com poden ser les aventures, el terror, el misteri, la intriga. També disposa de moltes aplicacions tant a nivell físic com a nivell audiovisual. En el l’àmbit físic fan referència als còmics, historietes o imatges en paper impreses. Pel que fa a l’àmbit audiovisual el manga s’expressa en forma d’Anime (per exemple: El detectiu Conan o Inuyasha).

És un dels principals atractius japonesos desde fa molts anys  i un dels seus preferits passatemps, que el consumeixen, produeixen i utilitzen més o menys setmanalment.

 A dia d’avui el manga que es consumeix i produeix és l’anomenat manga modern, creat el 1945 i, a partir dels anys 90 (segle XX) el manga s’ha fet un lloc internacionalment i  s’exportà cap a la resta del món esdevenint un fenomen social que ha provocat que per exemple a Barcelona se celebri cada any l’anomenat “Saló del manga”, molt concorregut a causa de la seva gran popularitat. 

L’ANIME 

L’Anime és el nom amb el qual es denominen els dibuixos animats japonesos que provenen del manga. Es podria reduir a dir com a “manga animat” o “manga en moviment”. Antigament es feia a mà però gràcies a la tecnologia i la digitalització de continguts, aquest gènere del manga es pot realitzar mitjançant ordinador. Per tant, la diferència fonamental és que el manga tradicional es segueix dibuixant a mà i a través de suports de paper físics mentre que l’anime es produeix de manera audiovisual. Entre els diferents tipus d’anime trobem el Bishojo, el Bishonen, el Kemono i el Moé. Entre també els seus gèneres hi podem distingir el romanticista, el realista, l’humanista… És molt important la relació directa que té amb la cultura japonesa, doncs aquesta hi estableix una relació clarament directa. L’afegit d’àudio i d’altres moviments permeten que l’anime sia molt més expressiu que el manga tradicional.

HAYAO MIYAZAKI

 Hayao Miazaki va néixer a Japó, concretament a Tokyo el 5 de gener de 1941 i es un director de cine, animador, ilustrador, dibuixant de manga i respectivament també és productor d’anime amb un renom internacional.

És el cofundador juntament amb Iasao Takahata  del Studio Ghibli, un estudi d’animació i pel·lícules que ha sigut comparat més d’una vegada amb Walt Disney, entre d’altres. Ha fet moltes pel·lícules com “el viatge de Chihiro” que ha sigut el primer film d’anime guardonat amb un premi Oscar i és més taquillera que Titanic.

Les seves pel·lícules tracten temes com la naturalesa i la seva relació amb l’ésser humà, un clar exemple n’és “la princesa Mononoke”, així com també la tecnologia i la dificultat de ser pacífics. Els personatges principals acostumen a ser dones fortes, valentes e independents.

STUDIO GHIBLI

 És un estudi fundat el 1895 a mans de l’artista japones Hayao Miazaki junt amb Iasao Takahata. És relaciona el seu origen amb la producció de la pelicula “Nausicäa del Valle del Viento” que esta basada en el seu còmic manga. És un estudi d’animació principalment, considerat un dels millors del planeta juntament amb Walt Disney, entre d’altres. Es pot arribar a afirmar que pel que fa al manga és l’estudi més important del món i pel que fa a l’animació en general és un dels millors del món.

Ha produit pelicules com “la Princesa Mononoke”, “El viatge de Chihiro”, “El meu veí Totoro”, “Puc escoltar el mar”,... I Walt Disney ha rebut els drets d’autor d’unes quantes. A part de pel·lícules també han fet curtmetratges, anuncis de televisió, videojocs i molts altres productes.

PRODUCCIÓ D'UNA PEL·LÍCULA

Per dur a terme el procés de creació d’una pel·lícula cinematogràfica necessitem un gran ventall de persones, més de la que segurament ens pensem i nosaltres n’hem recollit uns quants:

-GUIONISTA: S’encarrega d’escriure la pel·lícula basant-se en les idees del director i acostumen a treballar per encàrrec.

-DIRECTOR: és el principal responsable i la persona que dirigeix els aspectes clau per a fer la pel·lícula.

-CO-DIRECTOR: és la segona persona responsable després del director i s’encarrega de fer la feina on no arriba el director. Es reparteix les tasques amb el director si cal.

-AUXILIAR DE DIRECCIÓ: està sota les ordres del 1r i 2n director. Tallen el tràfic, etc.

-PRODUCTOR: contracta l’equip que fa falta per realitzar la pel·lícula i busca inversors per a fer el projecte. Transforma la idea en una realitat.

-PRODUCTOR EXECUTIU: responsable dels factors financers i administratius, distribució i manteniment dels diners.

-COORDINADOR DE PRODUCCIÓ: s’encarrega de les tasques administratives per a la consecució de la pel·lícula.

-DIRECTOR D’ART: Responsable dels elements que van davant la càmera i del resultat visual que apareixerà al final de la pel·lícula.

-ESTILISTA: s’encarrega de crear una correcta imatge de cada personatge seguint els estàndards marcats pel director d’art i el guionista.

-VESTUARI: cerca la manera de vestir i els complements de roba de cada personatge.

-COREÒGRAF: gestiona i crea el conjunt de moviments i l’expressió corporal de cada personatge. Si han de ballar també ho gestiona ell.

-CAP DE LOCALITZACIONS: gestiona i controla els espais que seran necessaris per tal de realitzar la pel·lícula, busca els llocs on dur a terme els espais.

-DIRECTOR DE CÀSTING: busca els actors a través d’un càsting i tria els més adequats per a realitzar correctament la pel·lícula. És el cap d’un equip amb el mateix nom.

-DIRECTOR DE FOTOGRAFIA: s’encarrega de gestionar la imatge i la fotografia de la pel·lícula i ho fa a través de la percepció visual.

-OPERADOR DE CÀMERA: s’encarrega de la gravació i dels moviments que s’han de realitzar per a poder dur a terme un correcte enregistrament.

-AJUDANT DE CÀMERA: s’encarrega de mantenir la càmera enfocada durant el rodatge. També s’encarrega de mantenir la càmera neta i en bon estat.

-MAQUINISTA: gestiona les grues que portaran les càmeres per a gravar i també s’encarrega dels tràvelings.

-FOTO FIXA: s’encarrega de documentar i recopilar els anomenats “books de rodatge” o diaris de la pel·lícula.

-ELÈCTRICS: marquen els llocs on s’han de col·locar aparells elèctrics i s’encarreguen de muntar-los.

-TÈCNIC DE SO: s’encarrega de captar els diferents sons a través de micròfons i els diversos elements de so que s’hauran de sentir a la pel·lícula.

-MESCLADOR DE SO: s’encarrega de relacionar els diferents sons i diàlegs per aconseguir una bona audició. Capta els sons durant el rodatge i en la post-producció els modifica per ordinador. 

-MICROFONISTA: aguanta els micròfons prop dels actors perquè quedi ben gravat el seu diàleg. Va lligat al tècnic de so.

-COMPOSITOR: composa i crea la música que farà falta per a la pel·lícula.

-REGIDOR: delegat de compres i tot el que estigui relacionat amb una despesa financera del departament de decoració. 

-TÈCNIC DE LLUMS: encarregats de la posició lumínica de les escenes, així com el millor enfocament.

-ESPECIALISTES: encarregats de realitzar les accions amb més risc de perillositat substituint als actors principals. 

-DIRECTOR D’EFECTES ESPECIALS: dissenya els efectes necessaris, com la pluja, grans explosions, maquillatges especials o deformacions entre d’altres.

-EDITOR: s’encarrega d’editar la pel·lícula un cop té enregistrades totes les escenes.

FAULES

EL CORB I LA GUINEU

El corb i la guineu és una faula que tracta d’un corb que roba un formatge i una guineu s’adona que el té i li vol prendre. Per tal d’aconseguir els seus fins la guineu comença a ensabonar al corb tot dient-li que canti, que té ganes de sentir la seva veu, tot i que realment és horrible. Al final el corb, abduït per la seva fanfarroneria canta i obrint el bec deixa anar un cant, acte seguit el formatge cau a terra i la guineu se’l queda.

La lliçó que vol donar-nos aquesta faula és que no ens hem de deixar portar per el que diuen els altres i que si aconseguim una cosa cal mantenir-la.

                                       Raimon Ràfols

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA

La rateta un dia estava escombrant l'escaleta i de sobte es va trobar un dineret. Va reflexionar sobre què s’havia de comprar i al final va decidir comprar-se un llaç per poder-lo presumir. Van anar passant els dies i se li van presentar un seguit de pretendents de lo bonica que era. Primer va venir el ruc però va ser rebutjat a causa del so estrident i sorollós de la seva veu, tot seguit va venir el gos, després el gall i finalment l’ànec que van ser rebutjats tots per la mateixa causa. La rateta es va començar a preocupar al no trobar el pretendent amb la veu que li agradés més però de sobte es va presentar el gat i aquell sí que li va agradar, i molt. 
Es van casar i la van advertir de les males intencions del gat però ella no va escoltar a ningú de lo enamorada que estava. Per mala sort el gat se la va menjar i la va matar.

-El missatge de la faula és que no et fiïs només de l’aparença de la gent i del físic i que miris el interior perquè a vegades el més guapo i bonic és el més dolent i malvat. Per altra banda no t’has de casar amb desconeguts només per lo bonics que són, te’n has d’assegurar que podràs conviure amb ell i que és l’individu adequat amb tot el que això comporta.

Roger Vidal