REALISME MÀGIC (Roger Vidal)

BIG FISH

Sinopsis

-William Bloom no té gaire bona relació amb el seu pare Edward Bloom. Tot es deu a que el pare sempre li ha explicat històries extravagants que de petit el nen escoltava amb molt d’entusiasme però havia arribat un moment que ja no es creia res i troba incòmode escoltar-ho de forma repetida. Quan se’n adona de que Edward s’està morint torna a casa seva acompanyat per la seva dona per passar els últims dies al seu costat. Amb l’ajuda de la seva dona fa un gir radical de pensament i comença a investigar sobre les mil històries que ja no semblaven tant llunyanes com anteriorment.

Característiques

Gènere

El gènere principal és la fantasia però el director ha sigut capaç d’ajuntar la fantasia amb tocs de tensió, escenes de drama i moments còmics.

Personatges

Hi ha una presència de “freaks” i éssers no tant comuns com les siameses del circ i el gegant que Edward es troba a la seva ciutat. Són els personatges protagonistes de les històries del pare.

Il·luminació i Colors  

En el transcurs de la pel·lícula apareixen una gamma de colors vius de forma repetida. Es veu clar en el moment que Edward es troba “Spectre” la ciutat abandonada on els seus habitants van descalços, vestits de blanc i les cases són totes pintades i decorades amb colors vius. Per altre banda en moments en els quals el director vol donar més tensió com és el cas del bosc o en el moment en que els nens van a visitar la bruixa, els colors són molt més freds i la il·luminació és més fosca.

Anàlisi de la pel·lícula

L’autor elabora una estructura de la pel·lícula de forma espectacular i molt complicada de lligar. Hi ha molt de treball a darrere alhora de pensar la successió dels fets. Primer comença presentant la situació familiar i els personatges, posteriorment es van veient el conjunt d’històries que explica el pare en diferents moments del fil com per exemple l’escena al llit que es troben la dona de Will i el seu pare Edward mentre li explica les històries de la seva vida i finalment tot acaba quan es troben pare i fill al hospital i amb una història es capaç de reunir tots els elements que s’han anat veient al llarg de la pel·lícula.

Fotografia

Els plans que utilitza són comuns, però aquest treball rep la fantasia a través dels canvis d’il·luminació en mig de les escenes, utilització d’elements i coses característiques com els narcisos que els lliga amb l’amor i el romanticisme i aquestes flors tenen un tret que no es agradable com la seva olor. Per altre banda també utilitza de forma notòria recursos com el “flashback” que li donen un toc diferent.

AMELIE

Sinopsis

- Amelie no és una noia com la resta, està criada a base d’experiències extravagants com veure la seva mare morir per culpa d’una altre senyora que es volia suïcidar des de Nôtre-Dame o veure quan era petita el seu peix estimat caient cap a les clavagueres municipals.  Arriba un moment de la seva vida que decideix ajudar i arreglar la gent del seu entorn. Es veurà influïda per persones com el seu veí que pinta cada any el mateix quadre o les seves companyes de feina. Elabora diferents estratègies per aconseguir els seus objectius. Apart d’això el seu màxim objectiu és retrobar-se amb el seu amor, la persona que va conèixer a l’estació de tren.

Característiques

Gènere

És un conjunt de gèneres com “Big Fish”. Troca moments còmics d’altres dramàtics i sempre hi ha la presència del realisme màgic.

Personatges

Els personatges són normals però fan coses i es comporten d’una manera una mica especial. Per exemple hi ha una estanquera que és hipocondríaca i s’enrotlla amb una persona molt lletja, hi ha un botiguer de verdures sense braç, el veí d’Amelie és una persona amb la malaltia dels ossos fràgils i pinta el mateix quadro cada any, la portera es fa un fart de veure vi, el pare de la protagonista te una obsessió amb un gnom del seu jardí,...

Il·luminació i colors

En cada moment de la pel·lícula hi ha presència del color verd i el vermell, sempre. Això li dona un toc diferent a la resta de films i un punt d’atenció, és a dir, li dóna un interès especial. Per altre banda la il·luminació i la resta de colors acostumen a ser vius com és el cas del bar o les escenes del exterior. També juga amb el canvi de il·luminació al llarg de la pel·lícula per no fer-la avorrida i els colors freds per donar-li un toc més dramàtic i trist.

Anàlisi de la pel·lícula

La forma d’estructuració de la pel·lícula té algunes semblances amb la de “Big Fish”, al llarg de la pel·lícula es presenten elements que en una llarga es veu la seva finalitat i significat. Aquest recurs es veu molt clar amb l’àlbum del noi que troba al tren i les estratègies que seguirà per retrobar-se amb ell. Les fotos de les persones que apareixen a dins seu es van veient  la seva procedència en el transcurs dels fets. Així com també els lligams socials o sentimentals entre els personatges.

Fotografia

Utilitza recursos com els plans picats i contrapicats per donar-li una visió extravagant a la pel·lícula. Moltes vegades la imatge es focalitza amb elements que no tenen importància a la escena com és el cas d’un pla en una escena que focalitza la imatge en un piló de grava en un carrer. Per altre banda hi ha moments que hi ha càmera ràpida i així fan variacions d’intensitat per no fer pesat el film i en els moments que han d’anar de un lloc a un altre a llarga distància també. Per exemple el moment en el que truca timbres en busca d’una persona es veu un tren passant de forma rapidíssima.

REALISME MÀGIC (Raimon Ràfols)

BIG FISH

• Sinopsi: Big Fish és una pel·lícula estrenada el 2003 que tracta la relació d’Edward Bloom amb el seu fill, Will, just abans de la mort del primer. Durant tota la vida la seva relació no ha estat mai gaire bona i quan Will és avisat de la delicada situació de salut del seu pare i, acompanyat per Joséphine (la dona de Will) viatgen fins la casa dels pares per acompanyar-lo en aquests durs moments. Una nit, Joséphine es presenta a l’habitació d’Edward i aquest li explica la història de la seva joventut. Will s’adona d’això i, molest, expressa a Joséphine que totes les històries que explica el pare són falses. Finalment, a l’hora de la mort, Will aconsegueix quedar-se a soles amb el seu pare i compartir uns últims instants tot narrant-li història (fingida) de la seva mort. A l’enterrament s’hi presenten tots els personatges que havia anat citant el pare durant tot el fil de la pel·lícula. És en aquest moment quan la família s’adona que el que explicava el pare no era altra cosa que veritats tergiversades.

• Gènere i estil: aquesta és una pel·lícula que pertany a l’estil del realisme màgic. Aquest és un estil basat en mostrar representacions d’una situació irreal i sense fonaments científics en quelcom quotidià i normal. L’objectiu d’aquest estil és també centrar-se en l’expressió de les emocions i en com mostrar-les, més enllà del fet que hi siguin. Es defineix també com a mostra de centrar-se en una preocupació estílistica.

• Detalls i gravació: en aquesta pel·lícula hi predominen els ambients clars i alegres, en cada escena s’hi mostren certs colors llampants malgrat que també hi ha algunes escenes fosques. El fil conductor de la pel·lícula va produint salts espacio-temporals a través de flaixbacs que combinen la situació del present amb les històries explicades al passat en el qual les imatges evoquen els records d’Edward. Moltes de les escenes presenten simbologia basada en la natura com per exemple el fet d’utilitzar la figura del peix per referir-se a Edward (algú que queia molt bé a tothom i que sabia parlar molt), o la simbologia del llac, el primer poble que l’acull, el fet de relacionar-se amb el gegant, etc. Per últim, i com a detalls de gravació hi predominen els plans generals, que mostrin una imatge central de la situació que s’està produint i gravant. Com a caracterització dels personatges cal remarcar que en els flaixbacs i records que evoca el pare la majoria dels personatges que es mostren a la pel·lícula són estranys, presenten malformacions, rareses i problemes psicològics.

AMELIE

• Sinopsi: Amelie (nom complet de la pel·lícula és: El fabulós destí d’Amelie Poulain) és una producció gravada i estrenada l’any 2001 la qual explica la vida i els fets que succeeixen a una jove francesa anomenada Amelie Poulain. El film comença mostrant la vida d’Amelie quan era petita narrant un seguit de fets estranys i surrealistes com la mort de la seva mare a mans d’una suïcida o que no les raons per les quals no se sabia relacionar amb la gent ja que no se l’havia portat al col·legi o l’afició i devoció del seu pare per un gnom de . També s’ensenya la nul·la relació amb el seu i posteriorment es produeix un salt temporal fins als 22 d’anys d’Amelie, quan aquesta decideix marxar de casa. Descobreix que el seu objectiu de vida serà arreglar la vida de la gent i un cop a París es posarà a treballar a un bar del barri de Montmartre on ajudarà les seves companyes Gina i Georgiette a desempallegar-se i a unir-se respectivament amb un client paranoic i controlador del bar. Ajudarà la seva portera a superar un mal tràngol (també amb l’arribada d’una carta que feia anys que estava perduda) i també a un veí d’ “ossos de vidre” que només capaç de veure el món a partir de quadres. Els fets prendran un nou fil quan Amelie descobreixi una capsa amagada en una rajola de casa seva. Un seguit de fets la portaran a descobrir un noi, Nino, que col·lecciona fotos de carnet perdudes a les màquines de Fotomaton. La por d’ella per poder relacionar-s’hi i el fet que creï un conjunt d’estratègies per creuar-se amb ell. Finalment, i amb l’ajuda d’aquells els quals havia ajudat, aconseguirà trobar-se amb Nino i començar una relació amb ell.

• Gènere i estil: el gènere d’aquesta pel·lícula és el de la comèdia romàntica, combinada amb dosis de surrealisme i amb situacions paradoxals. Amelie ens mostra una manera diferent de viure en una ciutat on tothom amb qui es creua Amelie és peculiar i diferent. També es pot considerar, igual que Big fish, una pel·lícula que formi part del gènere del realisme màgic. Tal i com està explicat a l’apartat de gènere de Big Fish, el realisme màgic és un estil que es caracteritza per mostrar com a situacions quotidianes i habituals fets que no ho són i que poden ésser considerats estranys per la majoria de les persones.

• Detalls i gravació: en aquesta pel·lícula hi abunden els plans contrapicats, vistos des de dalt i des de perspectives inferiors. També és una pel·lícula que es pot considerar d’acció lenta, on les escenes i les trames tenen una durada considerable però succeeixen totes alhora i de forma paral·lela. Pel que fa a l’ambientació, en totes les escenes hi abunden els colors vermells, grocs i càlids, la pel·lícula en general té un rerefons clar i càlid. Per últim, la seva banda sonora ha estat molts cops guardonada amb cançons a piano com Comptine d’un autre été.