REALISME MÀGIC (Raimon Ràfols)

BIG FISH

• Sinopsi: Big Fish és una pel·lícula estrenada el 2003 que tracta la relació d’Edward Bloom amb el seu fill, Will, just abans de la mort del primer. Durant tota la vida la seva relació no ha estat mai gaire bona i quan Will és avisat de la delicada situació de salut del seu pare i, acompanyat per Joséphine (la dona de Will) viatgen fins la casa dels pares per acompanyar-lo en aquests durs moments. Una nit, Joséphine es presenta a l’habitació d’Edward i aquest li explica la història de la seva joventut. Will s’adona d’això i, molest, expressa a Joséphine que totes les històries que explica el pare són falses. Finalment, a l’hora de la mort, Will aconsegueix quedar-se a soles amb el seu pare i compartir uns últims instants tot narrant-li història (fingida) de la seva mort. A l’enterrament s’hi presenten tots els personatges que havia anat citant el pare durant tot el fil de la pel·lícula. És en aquest moment quan la família s’adona que el que explicava el pare no era altra cosa que veritats tergiversades.

• Gènere i estil: aquesta és una pel·lícula que pertany a l’estil del realisme màgic. Aquest és un estil basat en mostrar representacions d’una situació irreal i sense fonaments científics en quelcom quotidià i normal. L’objectiu d’aquest estil és també centrar-se en l’expressió de les emocions i en com mostrar-les, més enllà del fet que hi siguin. Es defineix també com a mostra de centrar-se en una preocupació estílistica.

• Detalls i gravació: en aquesta pel·lícula hi predominen els ambients clars i alegres, en cada escena s’hi mostren certs colors llampants malgrat que també hi ha algunes escenes fosques. El fil conductor de la pel·lícula va produint salts espacio-temporals a través de flaixbacs que combinen la situació del present amb les històries explicades al passat en el qual les imatges evoquen els records d’Edward. Moltes de les escenes presenten simbologia basada en la natura com per exemple el fet d’utilitzar la figura del peix per referir-se a Edward (algú que queia molt bé a tothom i que sabia parlar molt), o la simbologia del llac, el primer poble que l’acull, el fet de relacionar-se amb el gegant, etc. Per últim, i com a detalls de gravació hi predominen els plans generals, que mostrin una imatge central de la situació que s’està produint i gravant. Com a caracterització dels personatges cal remarcar que en els flaixbacs i records que evoca el pare la majoria dels personatges que es mostren a la pel·lícula són estranys, presenten malformacions, rareses i problemes psicològics.

AMELIE

• Sinopsi: Amelie (nom complet de la pel·lícula és: El fabulós destí d’Amelie Poulain) és una producció gravada i estrenada l’any 2001 la qual explica la vida i els fets que succeeixen a una jove francesa anomenada Amelie Poulain. El film comença mostrant la vida d’Amelie quan era petita narrant un seguit de fets estranys i surrealistes com la mort de la seva mare a mans d’una suïcida o que no les raons per les quals no se sabia relacionar amb la gent ja que no se l’havia portat al col·legi o l’afició i devoció del seu pare per un gnom de . També s’ensenya la nul·la relació amb el seu i posteriorment es produeix un salt temporal fins als 22 d’anys d’Amelie, quan aquesta decideix marxar de casa. Descobreix que el seu objectiu de vida serà arreglar la vida de la gent i un cop a París es posarà a treballar a un bar del barri de Montmartre on ajudarà les seves companyes Gina i Georgiette a desempallegar-se i a unir-se respectivament amb un client paranoic i controlador del bar. Ajudarà la seva portera a superar un mal tràngol (també amb l’arribada d’una carta que feia anys que estava perduda) i també a un veí d’ “ossos de vidre” que només capaç de veure el món a partir de quadres. Els fets prendran un nou fil quan Amelie descobreixi una capsa amagada en una rajola de casa seva. Un seguit de fets la portaran a descobrir un noi, Nino, que col·lecciona fotos de carnet perdudes a les màquines de Fotomaton. La por d’ella per poder relacionar-s’hi i el fet que creï un conjunt d’estratègies per creuar-se amb ell. Finalment, i amb l’ajuda d’aquells els quals havia ajudat, aconseguirà trobar-se amb Nino i començar una relació amb ell.

• Gènere i estil: el gènere d’aquesta pel·lícula és el de la comèdia romàntica, combinada amb dosis de surrealisme i amb situacions paradoxals. Amelie ens mostra una manera diferent de viure en una ciutat on tothom amb qui es creua Amelie és peculiar i diferent. També es pot considerar, igual que Big fish, una pel·lícula que formi part del gènere del realisme màgic. Tal i com està explicat a l’apartat de gènere de Big Fish, el realisme màgic és un estil que es caracteritza per mostrar com a situacions quotidianes i habituals fets que no ho són i que poden ésser considerats estranys per la majoria de les persones.

• Detalls i gravació: en aquesta pel·lícula hi abunden els plans contrapicats, vistos des de dalt i des de perspectives inferiors. També és una pel·lícula que es pot considerar d’acció lenta, on les escenes i les trames tenen una durada considerable però succeeixen totes alhora i de forma paral·lela. Pel que fa a l’ambientació, en totes les escenes hi abunden els colors vermells, grocs i càlids, la pel·lícula en general té un rerefons clar i càlid. Per últim, la seva banda sonora ha estat molts cops guardonada amb cançons a piano com Comptine d’un autre été.