CINEMA DE TERROR (Raimon Ràfols)

El cinema de terror és un gènere cinematogràfic el qual busca crear angoixa i por a

l’espectador a través d’ensurts, exaltació de fortes emocions i sensació d’adrenalina.

L’argument més freqüent en el cinema de terror és l’aparició o intrusió d’un element anormal

(ja sigui sobrenatural o no, pot ésser des d’un criminal a una presència extraterrestre) que

altera la vida dels personatges atacats, els quals involuntàriament s’hi hauran d’enfrontar.

SUBGÈNERES DEL CINEMA DE TERROR

1. Terror psicològic: és un dels subgèneres terrorífics el qual busca influir por als

espectadors a través de creences, supersticions i sentiments de culpa que senten

els personatges. En aquest cas la intenció és més cercar un element supersticiós

que mantingui els espectadors en tensió però en cap cas que cerqui únicament

l’ensurt. Té una relació estreta amb el suspens. La huérfana.

2. Terror paranormal: un altre dels subgèneres el qual pretén fer por a través de

l’explicació i projecció de fets irracionals, és a dir, de fets que no són científicament

demostrables. Guarda una relació amb el cinema de ciència-ficció i el

d’extraterrestres. La noche de los muertos vivientes.

3. ECO-terror: subgènere de terror el qual utilitza la presència d’animals o éssers vius

no humans amb l’obejctiu defer por. King Kong.

4. Terror gore: tipus de terror el qual s’utilitza la presència i l’ús de la força i la

violència amb l’objectiu de mostrar sang i vísceres. Pot produir sensacions de fàstic

o de rebuig. DeadBrain.

5. Terror gòtic: és un tipus de terror que prové de la literatura i hi abunden els

ambients antics i els ambients tradicionals. Dràcula.

6. Terror materialístic: és una mescla de terror íntim, romàntic, sobrenatural i

psicològic, també anomenat terror còsmic. Frankenstein.

TÈCNIQUES DE CINEMA DE TERROR

1. Ús de música tètrica: aquest tipus de música s’aconsegueix amb instruments que

causen una sonoritat impactant com poden ser pianos o orgues. L’objectiu és

generar un ambient de tensió que faci que l’espectador quedi atent durant la

seqüència.

2. Poca lluminositat: freqüent sobretot en el subgrup de terror gòtic, tot i que molt

present en els altres tipus. Els canvis sobtats de llum, la situació de contraposició del

color i el fet de crear un ambient tènue i fosc fan que el públic quedi en una situació

de tensió a causa de la poca llum que hi impera.

3. Contraposició i ús de colors freds: els colors que abunden en el terror són els

colors freds i foscos per tal de poder tensionar encara més l’espectador posant-lo en

un ambient poc acollidor.

4. Preses llargues: destaca l’ús de preses gravades que durin estona combinades

amb la música fins que es produeix el salt o ensurt. La durada d’aquestes preses

tornen, de nou, a tensionar l’espectador.

PLANS MÉS UTILITZATS EN LA GRAVACIÓ

1. Pla general: es pot donar a veure tota la sala o espai on es produirà l’escena.

2. Primer pla i primeríssim primer pla: permet mostrar a la perfecció els elements de

l’actor que interpreta el personatge. En el cinema de terror hi abunda el maquillatge.

3. Pla en moviment: la càmera acompanya l’actor en tot el seu trajecte com si fos ell.

4. Pla d’ombres: es percep l’escena amb poca llum tot combinant-les. Ús generalitzat

de l’ombra perquè no hi hagi claredat.

5. Plans picat i contrapicat: permeten veure l’escena des del punt de vista de dalt i

des de baix respectivament. Poden servir per ressaltar algun personatge o algun

decorat de l’escena.

ALGUNES PEL·LÍCULES DE TERROR

Dràcula:

Una pel·lícula del gènere de terror gòtic, és una pel·lícula de vampirs per

excel·lència. Inspirada en la novel·la de Bram Stoker. Tracta sobre la relació comercial d’un

venedor d’immobiliaria amb el Comte Dràcula, el qual haurà de viatjar fins a Romania per

poder-s’hi reunir. Durant la seva estada un seguit de fets passen i el viatge del Comte a

Londres el porta a conèixer Mina, la promesa del protagonista, la qual portarà molts records

al Comte i desencadenarà una situació de crisi. És una pel·lícula la qual barreja temàtiques

de monstres, sexualitat humana i pecat.

Vampiros: 

Aquesta és una pel·lícula de terror combinat amb comèdia. Utilitza la

ironia i l’ús desmesurat d’estereotips i claus que permetin clarament identificar quines són

les posicions i la profunditat dels personatges, força inverosímil. Tracta sobre un professor i

el seu aprenent, els quals estan realitzant una investigació per acabar amb el “mal” de la

plaga dels vampirs. Per poder-ho dur a terme viatgen fins Transsilvània on es trobaran a un

poble mig abandonat amb gent molt estranya i personatges desagradables.