CINEMA DE TERROR (ROGER VIDAL)

- El cinema de terror és un gènere el qual els seus objectius són causar por, incomoditat i angoixa, entre d’altres, als espectadors. Té semblances amb altres gèneres com el misteri però té uns trets característics diferents a la resta. En primer lloc les sensacions que busca provocar al receptor, en aquest cas els espectadors, en segon lloc acostuma a seguir un model estètic com l’ús d’espais tancats, com més foscos millor,... i en tercer lloc els personatges principals s’acostumen a agrupar entre els següents 4 prototips: 

   

1. Éssers morts que reviuen en cossos com el d’un fantasma, vampir...

2. Monstres  i criatures fantàstiques com Frankenstein

3. Éssers humans que han quedat modificats voluntària o involuntàriament.

4. Persones que han superat, excedit els seus límits mentals o físics, habitualment van a buscar la pertorbació mental.

TIPUS DE CINEMA DE TERROR (SUBGÈNERES)

Slasher

-Es basa en que una persona va matant a un grup de gent, normalment joves, i l’objectiu del film és ensenyar la matança i no tant centrar-se amb l’argument. El jovent assassinat acostuma a estar envoltat de sexe i drogues, entre d’altres, i en el moment precís dels fets, es habitual que es trobin sols. Els temes principals sobre els quals es basen aquest tipus de films és la venjança per una humiliació prèvia,... i no busca la tortura, tot el contrari, les morts són ràpides. Un dels clàssics d’aquest gènere és “la matança de Texas”.

Gore

- És un subgènere que intenta demostrar la debilitat del cos humà mitjançant efectes especials i l’ús en excés de sang, per crear un fort impacte visual-gràfic. No acostuma a seguir una trama com la resta de subgèneres sinó que està enfocat únicament en causar un neguit al espectador mitjançant una destrucció massiva al físic de l’ésser humà. També s’ha de valorar el treball dels càmeres en la gravació perquè juguen un paper fonamental. A vegades l’impacte és tan excessiu que s’utilitza com a un recurs còmic. Un exemple molt conegut és “Saw”.

Psicològic

- Aquest subgènere es basa en les pors, els temors, les supersticions, etc.. dels personatges. Més que buscar el terror mitjançant espants, juga amb l’emoció dels moments i amb la empatia que tinguis en vers els personatges. Intenta que t’identifiquis amb les situacions extremes en que es troben. Elements fonamentals en la realització d’un film d’aquest tipus és el domini dels sons i el joc amb les ombres, la foscor, la boira,...

Gòtic

- Es centra molt en l’ambientació, ha d’estar enfocada a espais molt ben decorats, jugant amb les penombres, la foscor, les llums, la humitat, espelmes,... i el conjunt ajuda a crear una situació de irrealitat i de incertesa. Els personatges acostumen a ser vampirs, fantasmes,.. els espais són tancats i els temes tractats acostuma a ser la lluita entre el bé i el mal, lluita entre éssers imaginaris,... i un autor molt conegut dins d’aquest subgènere és Edgar Allan Poe.

TÈCNIQUES EMPRADES PEL MUNTATGE

- Sovint parlem del cinema de terror superficialment, sense aprofundir amb elements tant importants com els que ens produeixen les sensacions. Són un seguit de tècniques que són  necessàries per la creació d’un projecte de terror.

Els infrasons

- És una ona acústica que està per sota de l’espectre auditiu de l’ésser humà, és a dir, que no en podem captar el so però tot i això el nostre cos les percep i ens produeix unes reaccions naturals. Aquesta tècnica va permetre al cinema, en general el de terror, produir unes sensacions als espectadors pràcticament imperceptible per la persona però perceptible per l’interior del cos.

Canvis sobtats de color

- A diferència de les pel·lícules agrupades en altres gèneres, les de terror utilitzen colors molt poc vistos en els films, tot està permès. Com per exemple utilitzar colors molt vius en escenes desagradables o combinar colors per fer col·leccions surrealistes de fotogrames i arribar a provocar sensacions incòmodes pels espectadors.

Imatges subliminals

- Té una funció i aplicació similar als infrasons. Apareixen a les imatges de forma secundària i molt ràpides sense que quasi bé l’espectador en percebi la seva presència, però produeix unes sensacions inquietants al públic.

Escenes llargues

- El director acostuma a jugar sempre amb el temps perquè és un recurs útil i fàcil de dur a terme. Consisteix en aguantar durant una estona prolongada l’aparició d’algú o que es produeixi un fet paranormal,... així l’espectador es pot identificar amb el personatge i mostrar la mateixa tensió i les mateixes sensacions.

Canvi de patró i de model de terror clàssic

- Aquesta tècnica consisteix en crear una pel·lícula que trenqui amb els esquemes clàssics del terror, com per exemple, la noia del final, la solitud dins d’un bosc fosc,... tots aquests ítems estan tant interioritzats dins la ment dels espectadors que quan passa ja saben on serà l’espant, qui apareixerà,... Però quan una pel·lícula no ho completa ens fa sentir incòmodes e inquiets.

Ús de música tètrica

- La tècnica s’aconsegueix mitjançant la música produïda per instruments com el piano i l’orgue. Es tracte de crear un so que produeixi la sensació de tensió mentre es reprodueix la escena.